Quietud

...”Torna, doncs, a ser temps de poesia

mesurada i solemne, que convoqui

aquells feliços pocs que encara creuen

que interrogar-se és afirmar-se i créixer.

Torna a ser temps de quietud, de platges

desertes i de solituds tan clares

com un cristall de colors, temps d’escriure

la vida en net sense esperar prodigis

amb una lletra clara, entenedora.”

Fragment de Quietud Perduda de Miquel Martí i Pol